Bienal de Valencia
castellano/valencià/english
.BIENNAL DE VALÈNCIA 2003:
“LA CIUTAT IDEAL”
La II Biennal de València ha confirmat el rotund èxit de l'anterior –Biennal 2001– a l'aconseguir el doble objectiu de donar a la ciutat i a la Comunitat Valenciana un impuls internacional que les va situar en una posició privilegiada en el panorama cultural internacional com a noms de referència en tots els àmbits artístics de l'àmbit mundial. No en va, els més de 725.000 visitants –el triple de la primera edició– que van atraure els seus sis escenaris expositors, van consolidar la II Biennal com el principal esdeveniment cultural de la Comunitat.
Al llarg de quatre mesos, entre el 8 de juny i el 5 d'octubre de 2003, la Biennal va reunir a València 150 dels més prestigiosos creadors i artistes contemporanis internacionals. Entre ells van sobreeixir figures de la talla de Sebastiáo Salgado, William Alsop, Bruce Mc Lean, Lórand Hegyi, Francisco Jarauta, Jean Louis Maubant, Vicente Guallart, Rafa Sierra, Mike Figgis, Irene Papas, Carles Santos, Bigas Luna, Alicia Alonso i Peter Brook.
El director de la Biennal, Luigi Settembrini, i el seu equip de comissaris van aconseguir transformar València en “La ciutat ideal”, el títol d'esta segona edició que va servir com a fil conductor per a fer un recorregut pels grans temes universals: la convivència, la soledat, la solidaritat, l'amor o la mort. La utilització dels nous suports artístics i llenguatges tecnològics, la fotografia, el vídeo, el cine, les instal·lacions i les maquetes arquitectòniques van aconseguir que els espectadors, en deambular per la ciutat, perceberen un ritme artístic dramàtic, fluid i fascinant.
Fidel a l'objectiu de la Biennal de convertir-se en un laboratori, un espai obert als artistes i a tots els llenguatges creatius de la cultura contemporània, la segona edició es va erigir com un observatori sobre la comunicació entre les arts a través dels principals llenguatges creatius de la cultura contemporània. Així, la Biennal es va interrogar sobre el poder i la potencialitat de “La ciutat ideal” amb l'esperit utòpic, quasi idealista, que nodrix el fet artístic. Es tractava de respondre una qüestió senzilla: Com ha de ser la ciutat ideal i com han d'integrar-s'hi els seus habitants?
Amb unes creacions d'allò més variat, que incloïen des de muntatges, exposicions, cine, teatre, dansa, música, arts plàstiques fins a arquitectura, va ser una cita cultural “polifònica i transversal”, en paraules de Settembrini. Estes obres, realitzades exclusivament per a l'esdeveniment, van ocupar tota l'urbs, amb escenaris tan heterogenis com el convent del Carme, les drassanes, passant per l'aeroport, l'estació del Nord, les andanes del metro, el monestir de Sant Miquel dels Reis, museus, edificis senyorials, places, parcs i solars inhòspits.
Esta segona edició es va articular entorn de cinc exposicions, un projecte social i dos projectes comunicatius. Les obres exposades en solars van ser visitades per 316.000 persones i El magatzem de l'adequat comportament, ideat per Alsop i McLean al convent del Carme, per 93.000. La resta de les exposicions van comptar amb una afluència de públic que va oscil·lar entre els 10.000 i 20.000 assistents. A més, durant estos quatre mesos es van realitzar cinc espectacles teatrals que formalment no formaven part d'esta, però que es van vincular a l'esdeveniment per augmentar la repercussió internacional de la Biennal. L'espectacle de major èxit va ser Les comèdies bàrbares , dirigit per Bigas Luna, amb una posada en escena grandiosa i una gran repercussió informativa.
EXPOSICIONS DE LA II BIENNAL
- A&M: El magatzem de l'adequat comportament.
Convent del Carme.
Will Alsop
Bruce Mc Lean
Una botiga d'experiències on no sols va ser possible comprar sinó que es va convertir en part de l'experiència quotidiana.
- Solars (o de l'optimisme)
Diversos solars i parets mitgeres del centre històric.
Loráng Hegyi
Els solars d'una ciutat van trencar la continuïtat de les fatxades o l'estructura dels carrers. Diverses actuacions artístiques dins d'una trama urbana.
- El museu del passat imperfecte
Els palaus del carrer d'Exarchs
Mike Figgis
Una decostrucció del cine d'este director que sempre s'ocupa de la díficil frontera entre son i realitat.
- El rostre, espill de societat
MUVIM
Sebastiáo Salgado
El fotògraf Sebastiáo Salgado realitza una investigació sobre les diverses identitats de la Comunitat Valenciana, i marca un itinerari que recorre oficis, lliçons escolars, personatges de la cultura...
- Microutopies. Art i arquitectura
Les drassanes del port de València
Francisco Jarauta
Jean Louis Maubant
José Lebrero
Una exploració entre la utopia i la realitat. Espai públic, arquitectura alternativa, etc.
- Sociòpolis
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Vicent Guallart
Esta exposició va tractar de construir un campus social a València compost per vivendes, equipaments i servicis destinats a diversos col·lectius socials vulnerables (tercera edat, jóvens sense ingressos...).
- Arquitectures efímeres
(Escenaris diversos: estació del Nord, estació d'autobusos, aeroport i estacions del metro)
Rafael Sierra
Porta d'entrada a la Biennal de València per als visitants. Conjunts efímers alçats en distintes estacions de transport i comunicacions que van servir de nexe d'unió entre la ciutat i l'esdeveniment.
- El món salvat pels xiquets
Torre del Rellotge del port de València
Vicente Muñoz Puelles
Els alumnes dels col·legis d'Educació Primària de la Comunitat Valenciana participaren en este concurs de dibuix. Les millors obres infantils s'exhibiren en esta exposició.
Fundación de la C.V. Bienal de las artes
c/Correos nº 3 3º Puerta 6 Valencia - 46002
prensa@bienaldevalencia.com
Telf. +34 96 353 08 99 - Fax. 96 352 03 82