Bienal de Valencia
castellano/valencià/english
.BIENNAL DE VALÈNCIA 2001
“LES PASSIONS”
La Biennal de València va tindre un “baptisme” multitudinari. Un total de 227.831 visitants van abrigar la primera edició d'este esdeveniment, que va nàixer amb la vocació de transformar la ciutat en un focus cultural en l'àmbit mundial. L'esdeveniment pretenia que València superara vells complexos provincians i es convertira en un enclavament on confluïren totes les arts.
Esta primera biennal va estar dedicada al tema de les passions i va abordar els vicis i les virtuts del comportament humà. Es va inaugurar el 10 de juny de 2001 en l'Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb un concert de Carles Santos i un espectacle de La Fura dels Baus. Més de 230 participants, entre artistes, arquitectes, dissenyadors, estilistes, músics, fotògrafs, directors de cine i teatre, actors, ballarins, publicitaris, crítics, escriptors i poetes de tot el món, van presentar les seues creacions, realitzades en molts casos, expressament, per a este esdeveniment, particularitat de la Biennal de València que no succeïx en altres biennals.
Les propostes artístiques van ser exposades en sis escenaris diferents de la ciutat: el convent del Carme, l'Almodí, la Gallera, el monestir de Sant Miquel dels Reis, les Reials Drassanes i l'IVAM. També es van celebrar esdeveniments i performances en altres punts de l'urbs com l'Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències, la plaça de la Mare de Déu, el cobert número 2 del port, el Jardí Botànic i La Nau del Port de Sagunt.
En el camp cultural, la Biennal pretenia contagiar a València l'energia dels “nous talents” més significatius i contemporanis en una mostra internacional que s'interroga sobre les possibilitats de la comunicació creativa entre art, arquitectura, disseny, cine, teatre, televisió, fotografia, dansa, moda i publicitat. També va tractar de presentar idees, temes, imatges, investigacions i projectes elaborats pels majors exponents de la cultura creativa internacional, innovadors tant per la forma com pel contingut, capaços de transmetre eixa idea d'interdisciplinarietat, considerada com el producte potser més significatiu del moment que estem vivint.
En el pla estratègic, l'objectiu era organitzar una operació cultural inèdita i provocadora tant pel tema com per la via experimental triada, de caràcter obert i de representació espectacular. Es va tractar d'un projecte internacional d'alt nivell pels artistes i els interlocutors que va atraure, però també de gran popularitat, ja que es tractava d'una manifestació centrada en el món de la comunicació.
Respecte al màrqueting, l'esdeveniment es va crear per a intentar transmetre a tot el món una nova, més ambiciosa i important imatge de València: la de capital de les expressions en l'era de la comunicació i de la informació, ama del seu caràcter fèrtil i contradictori.
Estos objectius van ser aconseguits plenament. Les mostres i diversos esdeveniments espectaculars de la primera Biennal de València i l'interés suscitat a tot el món a través dels mitjans de comunicació, van oferir una representació coherent de tot això al més alt nivell.
En la seua primera edició, la Biennal de València va aconseguir refermar-se internacionalment per la novetat i originalitat de la seua forma, creant-se el seu propi lloc i atraient l'atenció en el panorama de les manifestacions mundials de la cultura contemporània. D'esta manera, la Biennal es va introduir des del principi en el grand tour europeu de les cites culturals importants i va ser, sens dubte, la manifestació internacional d'art de què més es va parlar en 2001.
Des de la seua primera edició la Biennal ha cuidat un procés positiu d'estimulació del teixit creatiu de la ciutat i dels seus derivats culturals, professionals i comercials. També ha evidenciat el moment important de l'estratègia de màrqueting cultural en què es troba la ciutat, capaç de contribuir a un rellançament de la imatge a l'interior del país i en l'àmbit europeu i internacional.
EXPOSICIONS DE LA I BIENNAL
La navalla en l'ull
Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències
La Fura dels Baus
Daniela Cattaneo
Lida Castelli
Inserides en una miscel·lània de música i moviment, es van succeir les representacions de la peresa, l'ira, l'avarícia, la gola, la luxúria, l'enveja i la supèrbia, vestides per grans dissenyadors de moda. En la metàfora, la navalla és representada per la Fura, tota anticipació, violència, provocació, i, en canvi, l'ull és representat pel classicisme de la moda, que quan es tracta de la seua pròpia imatge és molt cauta i sense massa humor.
El cos de l'art
Convent del Carme
Achille Bonito Oliva
Peter Greenaway
Denis Santachiara
Peter Bottazzi
Va presentar les obres de 100 artistes del màxim prestigi internacional; entre estes es van poder veure les obres virtuals de trenta artistes seleccionades per Paolo Vagheggi per a Kataweb.
L'esperit de la paraula
La Gallera
Scanner (Robin Rimbaud)
A la Gallera, l'antic espai on se celebraven baralles de galls, es van escoltar els màgics i evocadors sons valencians, memòria d'altres moments i altres vides.
Antropofonies
La Gallera
José Antonio Orts
Projecte coreograficomusical en què els aspectes sonors i els visuals es van unir d'una manera íntima i essencial. Per mitjà d'una escenografia sonora fotosensible, la música sorgia espontàniament dels gestos i moviments dels ballarins.
Els quatre genets (Una terra que mira un continent)
L'Almodí
Emir Kusturica
Mladen Materic
Una instal·lació/espectacle per a la qual la terra, verdadera protagonista de l'exposició, va ser transportada en camions directament des de Belgrad.
Les nits del bé i del mal
Cobert número 2 del port
Shiro Takatani
Les nits d'estiu valencià es van omplir d'un espectacle fet de sons, sensacions, ombres i moviments, que va comptar també amb les màgiques escultures de boira de Fujiko Nakaya.
Russian Madness
Les Reials Drassanes
Robert Wilson
Viktor Misiano
Un grup de jóvens artistes russos de diferents llenguatges va prendre el pols per a mostrar el moment del nou art rus.
Línies de fuga (Poètica de la perplexitat)
Sant Miquel dels Reis i Jardí Botànic
David Pérez
Va ser una gran mostra dedicada als artistes valencians de menys de 35 anys de diferents llenguatges. Dansa, poesia, arts plàstiques van ser propostes d'estos artistes valencians tan jóvens i compromesos, per als quals l'escenari de la Biennal es proposa assenyalar-los com a nous talents.
La Biennal mòbil: Videorom i Videoroad
Places i carrers de València
Massimo Tommaso Mazza
Droog Design
Cristiana Perrella
Blanco Añó – Pistolo Eliza
Es van presentar dos alternatives paral·leles pels carrers i places de València centrades en el videoart, Videoroad i Videorom.
Fanfàrria – 11.509 notes per a 2.001 músics
Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències
Carles Santos
Concert inaugural a la Ciutat de les Arts i les Ciències amb 2.000 músics més 1, el compositor i director Carles Santos.
Fundación de la C.V. Bienal de las artes
c/Correos nº 3 3º Puerta 6 Valencia - 46002
prensa@bienaldevalencia.com
Telf. +34 96 353 08 99 - Fax. 96 352 03 82